divendres, 23 de març de 2018

QUADERN DE VIATGE:


PORTBOU:
Portbou


Memorial a Walter Benjamin.

El pas de Walter Benjamin per la població de Portbou, a l’extrem nord de la Costa Brava i lloc de frontera entre Catalunya i França, va tenir una durada de poc més de 12 hores. La seva estela, tanmateix, s’allarga fins avui.
Aquest pensador jueu alemany (Berlín, 1892) que el 26 de setembre de 1940 va creuar la frontera francoespanyola fugint del nazisme amb la intenció d’arribar a Portugal i embarcar cap a Amèrica, va morir en aquest petit poble de la costa catalana. Una mort que va ser silenciada pel franquisme durant dècades però que, des del restabliment de la democràcia, s’ha recuperat i dignificat.
 Passatges és el nom del Memorial que l'artista israelià Dani Karavan va realitzar a Portbou en homenatge a Walter Benjamin amb motiu del 50è aniversari de la seva mort. Finançat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern de la República Federal d’Alemanya, es va inaugurar el 15 de maig del 1994.


Foto: Anna Riera


El Memorial Walter Benjamin a Portbou s’emmarca en les realitzacions inserides plenament en el paisatge. Karavan té una sensibilitat extraordinària per dotar de vida pròpia els espais urbans i naturals on treballa. Sap copsar la seva mateixa historicitat i disposar els elements perquè aquesta aflori. Més que incorporar el paisatge, aquest passa a ser l’activador de la seva obra. Intervinguda per Karavan, la natura feréstega dels espadats de la Costa Brava i els elements pròpiament mediterranis com l’olivera, la pedra i el vent, configuren un relat sobre el seu passat com a lloc d’exili i alhora un exercici de memòria contemporània.
El nom escollit per Karavan, Passatges, no només fa referència al fatídic pas de Benjamin per Portbou, sinó també a l'obra inacabada de Benjamin, Passagenwerk, o on l’autor, des de 1927, recollia textos i imatges per il·lustrar els trànsits i passatges de la vida urbana i contemporània. En el seu Memorial, Karavan va treballar en un sentit plenament benjaminià: connectant els rastres de dolor del passat, la memòria i l’exili amb la possibilitat d’un futur renovat. 



Foto: Carla Rodriguez


QUADERN DE VIATGE:




La Maternitat d'Elna

1r Batxillerat EDN de Navàs. Curs 2017-2018 

Visita a la maternitat d'Elna: una institució dedicada a ajudar dones, sobre tot exiliades. Un tros de cel enmig de l'infern que va permetre que 597 infants nasquessin sans i estalvis gràcies a Elisabeth Eidenbenz,una jove suïssa que va saber engegar i fer rutllar aquesta maternitat, situada en el terme comunal d'Elna a la comarca del Rosselló.

Llistat dels 597 infants nascuts a la maternitat


Quan t'ho prenen tot, encara et queda la dignitat....



Sala de parts. Coneguda com Marroc


Vam estar acompanyats per l'escriptora i historiadora Assumpta Montellà,que ens va explicar històries,testimonis orals i vivències de tota aquella generació que va sobreviure  com va poder als camps de concentració francesos que s'havien omplert de milers de catalans i espanyols.


Amb l'Assumpta Montellà



L'Assumpta ens va transmetre aquesta vivència i ens la va fer present per tal que nosaltres siguem capaços de canviar situacions injustes que hi ha al nostre món i que creguem que històries com aquestes no es poden repetir.


Amb l'Assumpta Montellà


QUADERN DE VIATGE:

El Camp de concentració d'Argelers

Davant la caiguda de Barcelona el gener de 1939 i el principi de la fi de la Guerra Civil, prop de 500.000 persones prenen el camí de l'exili, un èxode que  té el nom popular de Retirada. 



El 1939, Argelers era un petit poble agrícola de prop de 3.000 habitants on el govern francès va decidir construir un camp de concentració, a la platja, per rebre els refugiats republicans espanyols.



Molts d'aquests refugiats eren civils que fugien de la repressió o bé militars que   havien defensat la República espanyola democràtica sortida de les urnes durant tres anys, relativament oblidats per les democràcies occidentals pel Pacte de no intervenció.



Camp de concentració a la platja d'Argelers. Exiliats.


França no va preveure una acollida digna per a tants refugiats i les mesures més importants van ser en relació a la seguretat i el control social. En travessar els Pirineus moltes famílies van ser separades i distribuïdes per camps de concentració i albergs diversos d'arreu de França. El camp d'Argelers va ser el primer dels camps de concentració construïts al Rosselló i en pocs mesos ja allotjava més de 80.000 persones.    


           Només la sorra i la roba que portaven els abrigava....

QUADERN DE VIATGE:


Cotlliure: Municipi del Rosselló.






El 1939 sh'i refugià i hi morí Antonio Machado.


Visita a la fonda on va residir Antonio Machado 

 
Casa Quintana.Coutlliure.


Al carrer Antonio Machado. L'Assumpta Montellà ens parla d'ell.





















Cemintiri de Cotlliure. Tomba d'Antonio Machado.


Lectures davant la tomba d'Antonio Machado amb l'Assumpta Montellà.




A la seva butxaca es trobà el seu últim vers escrit: "Estos días azules y este sol de la infancia"

dijous, 22 de març de 2018

QUADERN DE VIATGE:

Iniciem el VIATGE A L'EXILI

Matí a La Jonquera.


El MUME forma part d'un conjunt memorial transfronterer en relació a la Retirada de la Guerra Civil espanyola i a la Segona Guerra Mundial entre la demarcació de Girona i el Llenguadoc-Rosselló.








Un repàs històric dels fets de la Guerra Civil Espanyola, de documents i objectes exposats així com fotografies i plafons explicatius que ens van fer entendre tot un conjunt de fets, causes i conseqüències d'aquesta Guerra i en especial de l'exili a la zona que començàrem a visitar a la sortida del museu.








Camí de Prada de Conflent



La nostra pròxima destinació era anar a Prada de Conflent per contemplar d'aprop El Canigó i recordar el lloc on Pompeu Fabra i Pau Casals van viure part del seu exili.


El Canigó

Però se'ns van frustrar  de cop tots els intens per arribar-hi...


Més de quatre hores al costat d'una via molt transitada,  sense possibilitats de mobilitat... vàrem acabar dinant i seguint els camins del riu proper. Molt vent. Fred . Impotència i resignació. Un bus espatllat i una tarda que es va resoldre d'una forma que no era gens la prevista. Tot i així, la situació no era comparable a les persones que van trepitjar aquests mateixos camins l'any 1939.



Dinant resignats





 Menjant al voral de l'autovia.




Camí d'Argelers

A la tarda vàrem arribar a l'hotel d'Argelers. Estàvem cansats i teníem gana. L'aigua calenta i el sabó corrien pels nostres cossos netejant la pols d'una tarda que se'ns va fer molt llarga.  L'aigua era calenta. Els llençols blancs i nets.  L'estança era acollidora.Un espai de silenci i pau. La nit  prometia molt.




El Sol es pon a Argelers.

Però continuavem tenint gana.

Ara sí...!!!


dimecres, 21 de març de 2018

LECTURES


Avui hem estat a la biblioteca de Navàs amb la nostra professora de català Irene Vall. Hem llegit fragments de diferents llibres sobre l'exili. Hem preparat les fitxes de treball que podreu veure a l'apartat COM HO FAREM ? - LECTURES.



















dimarts, 20 de març de 2018

L'EXPERIÈNCIA DE L'AGUSTÍ SANTMIQUEL PUIGBÓ


Milers de soldats i represaliats per la dictadura franquista foren inhumats de forma anònima en fosses comunes.

Milers de soldats republicans mai no tornaren a casa. Molts d'ells moriren o desaparegueren en combat, en diferents fronts de guerra, i van ser enterrats en molt casos de manera anònima en fosses comunes. La desaparició d'aquests joves va suposar un drama familiar sense precedents. En cap cas les autoritats franquistes no informaven els familiars del destí final dels seus parents.

Foto Marc Hernandez

Aquest seria el cas del nostre convidat i testimoni vital, l' Agustí Santmiquel Puigbó, un navassenc nascut l'any 1929, que està buscant les restes del seu pare Agustí Santmiquel Camprubí. Les seves restes podrien estar enterrades en alguna fossa comuna a prop de Prats de Lluçanès.
Tenia 7 anys quan el seu pare va desaparèixer al front. L'única pista que tenen és una carta que va escriure a la seva dona preguntant pel seu fill Agustí i donant-li consells per resistir i sobreviure en la seva absència i distància. Aquesta carta no va arribar per correu normal, sinó que va ser trobada per un company que la va donar personalment a la família.
Foto Marc Hernandez





Foto Marc Hernandez


Foto Arià Vives
Foto Arià Vives



Agustí Santmiquel i els seus fills, Margarida i Llorenç, van respondre a la crida de l'Ajuntament de Navàs que va ser el primer Ajuntament del país d'aprovar una moció de suport al #BANCdADN. Posteriorment, per part de la Generalitat de Catalunya, es va aprovar i iniciar el Programa d'Identificació Genètica on la família Santmiquel també hi va participar.




A la conversa també si afegiren el Marc Antoni Malagarriga i el Carles Seuba, l'alumne Pau Arco, que en nom de tot el grup va fer-li diferents preguntes sobre la seva història, i els protocols que estava seguint. La família no perd l'esperança de trobar el pare i avi,  encara que saben que serà un procés lent i llarg. Va estar una trobada molt emotiva.