El primer exili és l'època que data entre 1939 i 1945 en el qual a Espanya, després de la Guerra Civil, molts habitants contraris al règim van obtar per un exili que els permetés gaudir de més llibertats a altres països, ja fossin europeus o americans. El nombre d'exiliats va augmentar considerablament al establir-se un legalització de la repressió amb les lleis aprovades l'any 1939 (Llei de responsabilitats polítiques) i l'any 1940 (Llei de repressió del comunisme i la maçoneria). Així que, la majoria dels considerats contraris al règim franquista (republicans, maçons, comunistes i socialistes) van obtar per marxar a altres països i evitar així, un més que possible judici.
El destí de la majoria d'exiliats fou França, ja que la seva proximitat permetia a la gent amb pocs recursos econòmics poder refugiar-se sense haver de pagar altres transports com el vaixell que la portès a països americans. Així doncs, es calcula que al març de 1939 hi havia un total de 440.000 republicans exiliats a França, dels quals 320.000 eren militars. La majoria dels exiliats van establir-se a ciutats com Tolosa, Montalbà, Albi, Perpinyà, Bourdeus i París; principalment poblacions situades al sud. Quant a Catalunya, el total d'exiliats arribava fins als 50.000, dels quals destaquen diverses personalitats polítiques, artistes i intel·lectuals de gran nom.
La situació, però, va canviar completament amb l'ocupació de França per part de les tropes alemanyes. Aleshores, la majoria d'exiliats eren considerats com a comunistes i, per tant, eren enemics del nazisme de Hitler i podien ser enviats a camps de concentració. Gran part d'aquests refugiats decidiren no arriscar la seva situació i obtaren per marxar de nou a altres zones, sobre tot a la Gran Bretanya i a Amèrica, però altres van decidir quedar-se i unir-se a la Resistència Francesa. L'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, però, fou capturat per les tropes alemanyes i repatriat a Espanya, on, després del seu judici, va ser executat a l'octubre de 1940. De la gent exiliada a Amèrica, els destins més comuns eren Mèxic, Argentina, Colòmbia, Xile, Veneçuela i Cuba, és a dir, països del centre-sud d'Amèrica. La tercera destinació més comuna entre els re-exiliats fou l'URSS, lloc de refugi pels comunistes.
EXILIS |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada